Pronunciar la frase “sóc periodista”
enmig d’un plató de televisió en el qual s’està produint una discussió
acalorada sobre si el famós futbolista està embolicat o no amb l’exitosa model
provoca certa confusió en la societat sobre la concepció de l’ofici del
periodista.
Els populars shows televisius espanyols que s’emeten, sobretot a Telecinco,
estan plens a vessar de persones que es fan dir o que es consideren
periodistes. Periodistes que jutgen la vida de reconegudes figures de la societat
i que es tiren els plats al cap en directe defensant la veracitat de la seva
morbosa informació.
“Vols dir que ets periodista?” els
hi preguntaria jo a aquests col·laboradors de Sálvame o de La Noria que
flexibilitzen el significat de ‘periodista’ d’una manera desproporcionada.
Sembla que si, en una situació
hipotètica, la Karmele Marchante deixa anar el seu discurs sobre la possible
infidelitat del reconegut actor amb una jove desconeguda i el complementa amb
la frase “sóc periodista” guanya, quasi automàticament, la confiança i
l’aplaudiment del públic.
“Què significa per tu ser
periodista?” seria la segona pregunta que els hi plantejaria.
En cap moment sóc partidària de
menysprear cap ofici, crec que tots i cadascun mereixen respecte, però també
penso que és absolutament necessari definir clarament la línia que separa un
periodista del que no ho és, així com està definida la frontera que distingeix
la feina d’un xarcuter amb la d’un peixater.
En una entrevista a Jorge Javier
Vázquez, presentador del programa Sálvame
de Telecinco, el periodista Albert Om, en el seu programa El Convidat, va manifestar-li el seu pensament sense mossegar-se la
llengua: “Jo no podria fer el que fas tu, no em sentiria bé.”
Per fer possible que l’ofici del
periodista torni a ser valorat, primer hem de fer entendre a la societat, a
l’audiència, quin és el significat de periodisme. Cal delimitar la frontera
que separa a Jorge Javier Vázquez d’Albert Om, dos professionals del món de la
televisió que fan feines molt diferents.
Elvira Feliu
