Pels que encara dinen costelles de mamut

Avortar és un delicte. I el càstig més just per a totes les dones irresponsables que s’han quedat embarassades sense desitjar-ho és parir. Tirar endavant un embaràs durant nou mesos i fer néixer l’ésser humà que mai han volgut gestar. I fer-se’n responsable, alimentar-lo i veure’l créixer mentre jo vaig a caçar bisons per cuinar-los a la foguera de la cova. “Unga-unga!”

Ara que la majoria hem perdut gran part del pèl corporal que ens feia homínids, hem substituït les fogueres per la vitroceràmica, hem canviat els missatges de fum pels WhatsApp i preferim menjar-nos una pizza ‘Quatre Formatges’ en comptes d’una pota d’elefant, potser va sent hora que ens plantegem què tenim al cap.

Avortar és un dret. No és un triomf, no és un orgull, no és un model a seguir, no és un mètode anticonceptiu, però sí que és una gran solució.

Quan una dona es queda embarassada involuntàriament, ja sigui a causa d’un infortunat accident o per una manca de responsabilitat puntual, ha de tenir l’oportunitat d’avortar, d’aprendre d’aquesta desafortunada situació i de seguir amb la seva vida amb completa normalitat. En cas de violació, tinguem la decència de ni tan sols qüestionar-ho.

No es tracta d’aplaudir els avortaments, es tracta d’aplaudir el progrés de deixar decidir a una dona si vol tenir un fill o no. Es tracta de poder rectificar, de conviure sense jutjar, de trobar solucions i de respectar. Es tracta de sortir de la caverna i de deixar de dinar costelles de mamut.

Elvira Feliu